Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 

Mobilitat

Inici  > Temes  > Mobilitat sostenible  > Més instruments a l'abast  > La planificació de la mobilitat sostenible
 

Enllaços relacionats

La planificació de la mobilitat sostenible

Un primer pas en el procés de millora de la mobilitat en la xarxa viària local té a veure amb l’estudi de la viabilitat local: fluxos i velocitat dels vehicles, direcció de les vies, repartiment modal, grau de satisfacció de les persones usuàries de la via pública, nivell d’utilització del transport públic, etc. Aquesta informació és fonamental per introduir canvis en l’ordenació de la xarxa bàsica a fi que el trànsit sigui més fluid i la convivència entre tots els mitjans i sistemes de desplaçament sigui tranquil·la, segura i satisfactòria per a totes les parts.

L’estudi de la viabilitat recomana sovint efectuar, per exemple, restriccions de trànsit temporals o permanents, preparar determinades vies per als vianants, crear illes de vianants o carrers de prioritat invertida, fomentar la mobilitat en bicicleta o construir aparcaments dissuasius, entre d’altres mesures a favor d’una mobilitat local més sostenible.

A partir d’aquesta informació, es pot avançar en l’elaboració d’un Pla director de mobilitat (PDM) que inclogui tant l’estat del territori actual com les previsions de futur. El PDM ha de ser el resultat d’una reflexió pluridisciplinària entre urbanisme, transports i medi ambient que permeti posar en marxa una política de mobilitat sostenible per trobar un equilibri entre les necessitats de les persones i les funcions de la ciutat i el conjunt del territori.

Els plans de circulació dissenyats sota la premissa de la moderació de la circulació i millora de la seguretat es basen en la creació de compartiments en la trama urbana. Aquesta opció és la més adequada per garantir l’equilibri entre l’accessibilitat i la qualitat ambiental. Cada mitjà de desplaçament ha de ser integrat en una estratègia de xarxa que reculli la intermodalitat i la continuïtat dels itineraris a fi de superposar i fer compatibles els diversos elements que en formen part (circulació general, transport públic, xarxa d’aparcaments, vianants, bicicletes).

D’altra banda, l’impuls cap a un model de mobilitat urbana més sostenible i segur passa també per elaborar plans que integrin els polígons industrials, els centres d’activitat laboral i els centres comercials o de lleure a la xarxa de mobilitat i d’accessibilitat global del municipi. Com en el cas dels plans de mobilitat urbana, les actuacions que es poden dur a terme per avançar-hi no depenen d’un sol agent social o econòmic, sinó que s’han d’executar a partir de la col·laboració i cooperació de tots els sectors implicats: indústries i empreses, persones operadores de transport, administracions competents, sindicats i persones usuàries.

La Llei de mobilitat de Catalunya assenyala que la redacció dels plans de mobilitat urbana és obligatòria en municipis de més de 50.000 habitants.

Data d'actualització: 08.09.2009